Regulació de tensió en subestacions de xarxes de distribució rurals
En l'actualitat, els consumidors rurals reben el subministrament d'electricitat principalment a través de xarxes d'energia radial de subestacions transformadores regionals alimentades per sistemes d'alta potència. En aquest cas, les línies amb tensió alta i baixa, per regla general, resulten allargades i ramificades.
Per tal de garantir la qualitat de la tensió, el valor de la qual per a les instal·lacions elèctriques rurals no hauria de diferir del valor nominal en més d'un ± 7,5%, es recomana prendre mesures per millorar la tensió. Com a eina principal utilitzada, la regulació de la tensió del comptador a la subestació de distribució de districte en combinació amb la selecció de branques adequades a la subestació dels consumidors.
La regulació de la contratensió s'entén com un augment forçat de la tensió a les xarxes durant el període de les càrregues més altes i la seva reducció durant el període de les càrregues més baixes.En els casos en què amb l'ajuda de la regulació a contracorrent a les subestacions regionals i la selecció de branques de transformació de les subestacions de consum, encara no és possible obtenir nivells de tensió acceptables, utilitzar la regulació de voltatge de grup o local d'altres maneres.
Com a mitjans de regulació de la tensió de grup s'utilitzen transformadors augmentadors o dispositius compensadors capacitius longitudinals. Com a mitjà de regulació local, s'utilitzen transformadors amb un canvi en la relació de transformació sota càrrega (amb un interruptor de càrrega). Per a això, els cables de les espires del bobinatge primari del transformador es commuta sota càrrega sense trencar el circuit.
Actualment, els transformadors més habituals són els de 10/0,4 kV amb commutació manual dels terminals de branca quan es retira la càrrega i s'apaga la tensió (amb un interruptor de desconnexió de tensió). Al mateix temps, es proporcionen ramificacions del bobinatge d'alta tensió dels transformadors, proporcionant els següents passos d'ajust: -5; -2,5; 0; + 2,5 i + 5%.
El funcionament sense càrrega dels transformadors reductors amb un pas de control nominal (0%) correspon a un augment constant de la tensió del costat secundari igual a +5%. En general, els següents pics de tensió seran respectivament a cadascun dels cinc passos de control: 0; +2,5; +5; +7,5; + 10%.
Com a transformadors augmentadors, per regla general, s'utilitzen transformadors reductors convencionals, però s'inclou el contrari, és a dir, el bobinatge secundari del transformador augmentador es converteix en el primari i les aixetes de commutació es troben al costat secundari de el transformador augmentador.Com a resultat, per al transformador augmentador, un pas nominal del 0% correspon a una dotació del -5%. els passos de tensió restants reben signes oposats. En total, en cadascuna de les cinc etapes de regulació, hi haurà, respectivament, els següents pics de tensió: 0; -2,5; -5; -7,5 i 10%.
La selecció de les branques adequades dels transformadors es realitza tant en el procés de disseny com durant el funcionament de les xarxes elèctriques rurals. La branca requerida, i per tant la dotació corresponent, es selecciona en funció del nivell de tensió de les barres de la subestació d'alta tensió en el mode de càrregues mínimes i màximes.
En el disseny de xarxes de distribució rural, quan és difícil establir les corbes de càrrega reals, s'estableixen dos modes de disseny condicionals per a la selecció de branques: el màxim - 100% de la càrrega i el mínim - 25% de la càrrega. Per a cadascun dels modes, es troben els nivells de tensió de les barres del transformador i es selecciona la dotació corresponent (pas d'ajust), que compleix la condició de desviacions de tensió permeses (+ 7,5 ... -7,5%).
Durant el treball subestacions transformadores S'han de seleccionar les aixetes dels transformadors, tenint en compte que el nivell de tensió als consumidors no ha de diferir del valor nominal en més d'un ± 7,5%.
Les desviacions de tensió respecte al valor nominal per als consumidors es determinen mitjançant la fórmula
ΔUn = ((Uwaste — Unom) / Unom) x 100