Aplicació de blocs de compensació de potència reactiva
Tan bon punt ens trobem davant de la necessitat d'aplicació pràctica del corrent altern i, en particular, del corrent trifàsic, sorgeix immediatament la necessitat de compensar l'energia reactiva (o potència).
Quan s'inclou al circuit un component capacitiu o inductiu de la càrrega (pot ser qualsevol tipus de motor elèctric, forns industrials o fins i tot línies elèctriques, habituals a tot arreu), es produeix un intercanvi de fluxos d'energia entre la font i la instal·lació elèctrica.
La potència total d'aquest flux és zero, però provoca pèrdues addicionals de tensió i energia activa. Com a resultat, la capacitat de transmissió de les xarxes elèctriques disminueix. És impossible eliminar aquests impactes negatius, així que només cal minimitzar-los.
Amb aquesta finalitat s'utilitzen diversos dispositius basats en elements estàtics o síncrons.El funcionament d'aquests dispositius es basa en el principi segons el qual una font de potència reactiva s'instal·la addicionalment en una secció de circuit amb una càrrega inductiva o capacitiva. Això condueix al fet que aquesta font i el propi dispositiu intercanvien els seus fluxos d'energia només en una petita àrea, i no a tota la xarxa, la qual cosa comporta una reducció de les pèrdues totals.
Les càrregues més habituals a les xarxes elèctriques industrials són els transformadors de distribució i els motors asíncrons. Durant el funcionament, aquesta càrrega inductiva serveix com a font d'energia reactiva que oscil·la a través de la secció del circuit entre la càrrega i la font. El seu paper no serveix per realitzar cap treball útil al dispositiu, només es destina a la creació de camps electromagnètics i actua com a càrrega addicional a les línies elèctriques.
La compensació de potència reactiva individual és la solució més senzilla i econòmica. El nombre de bancs de condensadors correspon al nombre de càrregues. En conseqüència, cada banc de condensadors es troba directament a la càrrega corresponent.
Però aquest mètode només és efectiu en el cas de càrregues constants (per exemple, un o més motors elèctrics asíncrons amb eixos giratoris a velocitat constant), és a dir, quan la potència reactiva de cada càrrega canvia lleugerament amb el temps, i per compensar, no cal canviar les classificacions dels bancs de condensadors connectats ... Com que en la compensació individual el nivell de potència reactiva de la càrrega i la potència reactiva corresponent dels compensadors són constants, aquesta compensació no està regulada.