Relés electromagnètics polaritzats

Els relés electromagnètics polaritzats difereixen de relés electromagnètics neutres la capacitat de respondre a la polaritat del senyal de control. El circuit magnètic d'un relé diferencial polaritzat (Fig. 1, a) té un imant permanent 1. El flux magnètic polaritzador Ф0 passa per l'induït 2, es ramifica en dos fluxos Ф1 i Ф2 als buits δ1 i δ 2 i es tanca al llarg el nucli 4. Per augmentar la velocitat, el relé està muntat a partir de xapa d'acer elèctric.

L'armadura també està muntada a partir de dues plaques d'acer elèctric i suspesa d'una molla d'acer. El flux de control Fu és creat per dues bobines magnetitzadores 5 situades al nucli.

El sistema de contactes dels 3 relés té un contacte de canvi. La posició dels contactes fixos es pot ajustar canviant la configuració del relé.

Si no hi ha corrent als bobinatges, llavors sota la influència de la força d'atracció creada pel flux Ф0, l'armadura pot estar en una de les posicions extremes, per exemple, a l'esquerra, com es mostra a la fig. 1, a.

Arròs. 1. Relé electromagnètic polaritzat

Els fluxos F1 i F2 són inversament proporcionals a la mida dels espais d'aire δ 1 i δ 2 entre l'induït i el pol del nucli corresponent. En la posició neutra mitjana, els fluxos F1 i F2 són iguals, i les forces d'atracció de l'induït als dos pols del nucli són iguals: F1 = F2. Tanmateix, aquesta posició intermèdia del nucli és inestable. En moure l'induït cap a l'esquerra, el flux F1 augmenta, i el flux F2 es debilita, i hi ha una redistribució corresponent de la força d'atracció entre els pols: F1> F2.

L'acció del corrent de control depèn de la seva polaritat. Per canviar el relé, cal un corrent, que crea un flux magnètic Fy a l'espai, que coincideix en direcció amb el flux F2. El corrent de polaritat inversa augmentarà el flux de F1 i només augmentarà la pressió de contacte.

Perquè el relé funcioni, el flux Fy ha de superar el valor màxim del flux F1 al valor mínim de la bretxa δ.

A mesura que l'armadura es mou cap a la dreta, la bretxa δ 1 augmenta, el cabal F1 i la seva influència oposada disminueixen. A la posició mitjana, es produeix un equilibri dinàmic, després del qual l'augment del flux de F2 crea una força addicional que accelera l'armadura. Això millora la velocitat dels relés polaritzats. Per tornar el sistema de contacte a la seva posició original, cal tornar a invertir la polaritat del corrent a la bobina de control.

Un relé polaritzat amb aquesta configuració s'anomena relé de dues posicions. Commuta sota l'acció dels polsos bipolars i, després de la finalització del pols de control, el sistema de contacte del relé no torna al seu estat inicial.

En els relés polaritzats de dues posicions amb predomini, un dels contactes estacionaris s'estén més enllà de la línia neutra (Fig. 1, b).Aquest relé només respon als polsos de control d'una certa polaritat i torna a la seva posició original quan s'elimina el pols de control.

Hi ha tres relés polaritzats de posició (Fig. 1, c), on l'induït es manté mitjançant molles en posició neutra. Depenent de la polaritat del senyal de control, el contacte esquerre o dret del relé es tanca. Quan el senyal d'entrada s'atura, l'armadura torna a la seva posició neutra original. Aquest relé és equivalent a dos relés predominantment polaritzats.

Els relés polaritzats són molt sensibles. La potència d'accionament del relé és de 0,01-5,0 mW.

La capacitat de ruptura dels contactes del relé és prou gran, cosa que permet canviar un corrent de 0,2-1,0 A a una tensió de 24 V. El factor d'amplificació dels relés polaritzats és (1 - 5) x103.

L'alta velocitat de resposta permet el funcionament de relés polaritzats amb una freqüència de commutació de 100-200 Hz.