Classificació de resistències per materials utilitzats i tecnologia de producció

Depenent del material de la capa conductora i de la tecnologia de producció, depenen tant les característiques generals (estàndard) de la resistència com les seves propietats especials i específiques, que determinen principalment l'àrea d'ús d'aquest tipus. Per tal que el lector abordi la selecció del tipus de resistència de manera conscient i intencionada, aquesta secció ofereix una breu descripció de cada tipus de resistències més habituals amb una explicació dels seus noms.

Així, RESISTÈNCIES PERMANENTS DE CARBONI I BOR

En les resistències de carboni, la capa conductora és una pel·lícula de carboni pirolític. Aquestes resistències tenen una alta estabilitat de paràmetres, petita negativa coeficient de resistència a la temperatura (TKS), són resistents a les càrregues d'impuls.

Les resistències de bor-carboni es distingeixen pel fet que contenen una petita quantitat de bor a la capa conductora, cosa que permet reduir el TCR. Hi ha diversos tipus de resistències, els noms dels quals es desxifren de la següent manera.

VS - alta estabilitat;

OBC: major fiabilitat,

TOT — amb cables axials;

ULM — carboni lacat amb petites dimensions;

ULS — lacat especial amb carboni;

ULI — instruments de mesura amb recobriment de vernís;

Vareta de carboni d'ultra alta freqüència sense blindatge UNU;

rentadores UNU-Sh-ultra alta freqüència sense protecció de carboni;

IVS - pols amb alta estabilitat; BLP: precisió lacada amb bor-carboni (amb el nivell més baix de soroll intern, no més de 0,5 μV / V).

PEL·LÍCULES METÀLIQUES PERMANENTS I RESISTÈNCIES A ÒXID METÀL·LIC

L'element conductor per a resistències d'aquest tipus és un aliatge o pel·lícula d'òxid metàl·lic. Tenen un nivell de soroll baix (no més de 5 μV/V), una bona resposta en freqüència i són resistents als canvis de temperatura. Coeficient de resistència a la temperatura aquestes resistències poden ser positives o negatives. Aquests són els principals tipus:

Vernís resistent a la calor MLT lacat amb pel·lícula metàl·lica;

OMLT: fiabilitat augmentada; Pel·lícula metàl·lica resistent a la calor MT;

Pel·lícules metàl·liques MUN-ultra alta freqüència, sense protecció;

MGP — Metall Film Sealed Precision;

MOU-pel·lícula de metall d'ultra alta freqüència;

MON — òxid metàl·lic de baixa resistència (complementa l'escala de valoració de resistències MLT);

C2-6 - òxid metàl·lic;

C2-7E-òxid metàl·lic de baixa resistència (complementa la gamma de resistències MT).

RESISTÈNCIES COMPOSTES PERMANENTS

La capa conductora de resistències compostes és un compost de grafit o negre de carboni amb un enllaç orgànic o inorgànic. Aquestes connexions permeten obtenir elements conductors de qualsevol forma en forma de cos sòlid o pel·lícula dipositada sobre una base aïllant. Les resistències són molt fiables.

Els desavantatges de les resistències compostes inclouen la dependència de la resistència de la tensió aplicada, un envelliment notable, un nivell relativament alt de soroll intern i la dependència de la resistència de la freqüència.Les resistències estan disponibles en els següents tipus: a granel compost

C4-1 - augment de la resistència a la calor en una connexió inorgànica;

TVO-resistent a la calor, resistent a la humitat, voluminós amb un enllaç inorgànic;

KOI — amb aglutinant orgànic;

pel·lícula composta

KIM: aïllament compost per a equips de mida petita;

KPM - lacat compost de mida petita;

KVM: buit compost (en un cilindre de vidre),

KEV — Pantalla composta d'alta tensió.

RESISTÈNCIES PERMANENTS DE FIL

L'element conductor de les resistències és un filferro o microconductor enrotllat sobre una base ceràmica. Les resistències estan disponibles en els següents tipus:

PKV: grups de múltiples capes I i II a base de ceràmica, resistents a la humitat (les resistències del grup II estan dissenyades per funcionar en tròpics secs i humits)

PTMN — Nicrom multicapa de mida petita;

PTMK-multicapa constantan amb petites dimensions

PT - cable de precisió;

PE: canonada esmaltada, resistent a la humitat;

PEV: canonada esmaltada resistent a la humitat;

PEVR: tubular esmaltat resistent a la humitat ajustable;

OPEVE — augment de la fiabilitat i durabilitat;

PEVT resistent a la calor resistent a la humitat (tropical);

Es recomana que totes les resistències de cable s'utilitzin en circuits de CA i CC amb una freqüència no superior a 50 Hz.

Aquí serà apropiat aportar una mica de claredat sobre la qüestió de la designació dels tipus de resistències. El fet és que avui un radioaficionat, comprant resistències, es pot trobar amb dos sistemes de designació del tipus (no el confongueu amb la qualificació i el marcatge de tolerància, que es tractarà més endavant). Un d'ells és més antic, l'altre és nou i funciona avui.

En el sistema antic, el primer element es designava de la manera següent:

C - resistències constants; SP — resistències variables; ST - termistors; CH - varistors.

El segon element, com en el nou sistema, era digital, però amb detalls més detallats sobre el tipus de material de l'element resistiu (1 — carboni i bor-carboni, 2 — metall-dielèctric i òxid metàl·lic, 3 — pel·lícula composta, 4 —). granel compost, 5 — filferro).

Simultàniament a aquests dos, n'hi ha un encara més primerenc: el sistema de lletres, d'acord amb el qual es marquen la majoria absoluta de resistències instal·lades en equips de ràdio interns dels anys 70 i 80.

Quan compreu resistències, heu de tenir molta cura en triar-ne el tipus, en funció no de l'aparença (especialment resistències de fabricació estrangera!), sinó de les propietats especials determinades per la funció d'aquesta resistència. La llista anterior de les propietats principals dels diferents grups de resistències pot proporcionar una ajuda significativa en aquest enfocament, depenent del material de la capa conductora i de la seva tecnologia de producció.