Selecció i ús de sensors de procés

Hi ha diversos factors generals a tenir en compte a l'hora de seleccionar sensors de procés, com ara l'entorn operatiu, les opcions de muntatge i el cablejat.

En seleccionar sensors de procés, cal tenir en compte diversos factors generals per evitar problemes d'instal·lació i aplicació durant la implementació. Aquests factors inclouen el seu propòsit, entorn operatiu, opcions de muntatge, instal·lació, calibratge, posada en marxa i posada en servei, operació i manteniment.

Tots aquests factors s'han de tenir en compte en el disseny. Tenen un impacte significatiu en la forma i funció finals del sensor i del dispositiu connectat o controlat.

Una avaluació acurada d'aquests factors evitarà el redisseny o la substitució del sensor en servei, la qual cosa també comporta costos addicionals i possibles retards.

Els sensors de proximitat capacitius detecten objectes metàl·lics i no metàl·lics mitjançant materials aïllants com la fusta o el plàstic i sovint s'utilitzen per detectar el nivell de líquids o pols.Foto cortesia d'Automation-Direct, una nova base de dades de productes per a tècnics.

Entorn del sensor de procés

Les condicions de treball poden ser molt diferents. Per exemple, quan es depura l'aigua, l'entorn sol ser humit, brut, agressiu i perillós. Els entorns industrials són similars en molts aspectes, però també hi ha materials com pols metàl·lic i encenalls o fibres voladores que poden bloquejar o danyar el sensor.

L'objectiu és proporcionar un refugi adequat i segur que pugui funcionar en un entorn hostil sense suposar un perill en si mateix.

Un exemple d'això són les instal·lacions en llocs corrosius o perillosos. En el primer cas, la coberta del sensor ha d'estar dissenyada per suportar gasos o líquids corrosius. En el segon cas, l'objectiu és evitar que el material entri al sensor i li provoqui danys.

Les carcasses dels sensors sovint es classifiquen mitjançant el sistema de classificació NEMA o Sistemes de classificació de protecció d'entrada (IP).... NEMA 4X i NEMA 7-10 s'utilitzen per a tancaments a prova de corrosió. Hi ha una relació entre aquests dos sistemes de classificació.

Quan es consideren factors ambientals, s'ha de considerar l'ús de sensors i sistemes intrínsecament segurs en zones perilloses sempre que sigui possible.

Sensors intrínsecament segurs Utilitzeu un corrent i una tensió baixes per reduir la possibilitat d'arcs i espurnes que puguin encendre materials combustibles.

Quan es controla el procés en un dipòsit obert, la ubicació del sensor ha de permetre un control òptim del paràmetre requerit. Foto de l'estand d'Endress + Hauser a la fira Rockwell Automation.

Opcions de muntatge del sensor

Hi ha moltes opcions de muntatge i generalment segueixen mètodes estàndard.El control del procés en un dipòsit obert s'explica per si mateix, excepte que la ubicació del sensor s'ha de seleccionar acuradament per a un control òptim del paràmetre desitjat.

El sensor també s'ha d'instal·lar per permetre la inspecció, el manteniment i el calibratge periòdics independentment del paràmetre mesurat.Les instal·lacions no estàndard o que requereixen eines especials estan directament relacionades amb errors que poden afectar el mesurament i el control del procés.

La majoria dels sensors ofereixen opcions de connexió estàndard que es poden integrar fàcilment en canonades, recipients o recipients de procés.

És important assegurar-se que el sensor estigui instal·lat en un lloc de fàcil accés perquè el personal pugui realitzar un manteniment regular i interrompre els processos a causa de dades incorrectes.

Un problema que sovint es passa per alt és com es connecten els cables. En entorns durs o perillosos, s'utilitza un cable connectat permanentment a la carcassa del sensor, ja sigui mecànicament o amb un compost d'encapsulament com ara epoxi o farciment. Això evita l'entrada de brutícia o materials perillosos que podrien danyar el sensor o provocar espurnes i arcs.

També es poden utilitzar endolls i connectors per connectar cables al sensor, però això requereix un entorn net, com ara un laboratori. L'ús d'aquest mètode facilita la substitució del sensor en cas de fallada. En el primer cas, s'ha de substituir tot el conjunt del sensor i el cable, cosa que pot requerir un cablejat extens.

Veure també sobre aquest tema:Selecció de sensors, principis bàsics i criteris de selecció