Com comprovar correctament la connexió dels elèctrodes de terra amb elements connectats a terra
Inicialment, en comprovar la connexió dels elèctrodes de posada a terra amb elements posats a terra mitjançant un cop i una comprovació, es revelen defectes i trencaments visibles. Per obtenir una conclusió final sobre la funcionalitat dels cables de posada a terra, es mesura la fiabilitat de les juntes cargolades i soldades, la resistència de les seccions del circuit entre l'elèctrode de posada a terra i els elements connectats a terra.
La resistència de les connexions metàl·liques no està estandarditzada, però la pràctica demostra que a les xarxes de treball no supera els 0,05-0,10 ohms.
Els resultats obtinguts durant el període de configuració es poden utilitzar com a referència per a la comparació durant les comprovacions operatives posteriors.
En xarxes amb una configuració senzilla, la resistència es mesura directament entre el conductor de terra i qualsevol element connectat a terra.
En xarxes complexes i ramificades, primer mesureu la resistència entre l'elèctrode de posada a terra i seccions individuals de la línia de connexió a terra (per exemple, a l'interior del taller), i després entre aquestes zones i els elements a posar a terra.
Abans de mesurar, assegureu-vos que no hi ha tensió a les carcasses de l'equip a prova!
Per connectar el cable a les caixes metàl·liques, és convenient utilitzar una sonda especial feta d'un fitxer triangular amb un mànec aïllant i una pinça de contacte. En aquest cas, el treball el fan dues persones: una toca el cos amb una sonda, l'altra pren mesures amb un dispositiu ben connectat al bus principal amb un cable amb una pinça. Si la longitud dels cables de connexió és llarga, tingueu en compte la seva resistència.
Les mesures també es poden fer amb qualsevol tipus d'ohmetre dispositius de connexió a terra número M-416, F4103, etc.... Els defectes latents del cablejat es poden identificar quan es fan mesures mètode amperímetre-voltòmetre: el flux de corrents 10 — 30 A provoca escalfament o espurnes en connexions de mal contacte, cremades de ponts accidentals. Com a font de corrent es pot utilitzar un transformador amb una tensió secundària de 12. — 42 V.
